Astres

Poesia i astronomia

Astres

He esgarrapat el cel amb les ungles de cera. N'arrabasso els
astres retuts i els poso a la butxaca perquè hi guardin la llum
Després reposo. Em miro aquest cel negre, sense estrelles ni
aurores ni mars, i em devoar al fosca: ja no tinc ulls, els bra-
ços se'm desboquen.

M'arranco la butxaca. Amb la mà convulsa, aferro l'astre
on habites. Descloc els dits: al palmell, els teus ulls m'il·lu-
minen, em deturen els braços i ara et puc amoixar. Et deixo
entre la nit perquè m'obris noves rutes i aflamis aquest cel,
les aurores i el mar. Amb els ulls clucs, m'adormo.


Des de l'arrel Rosa Font (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2008) [P FON]